Un 34% de les famílies amb rendes baixes no té cap dispositiu per seguir les classes online, segons la Fundació Viarany

Internet no és una utopia amb possibilitats il·limitades, tal com es pensava als anys 90. No és un espai lliure de vigilància, on es pot expressar qualsevol opinió, com va demostrar Edward Snowden. Més aviat sembla un lloc ple de gent enfadada i obsessionada amb la seva pròpia representació, d’acord amb la periodista Jia Tolentino, que al llibre Falso Espejo descriu Internet com un “infern elèctric, febril i invivible”.

Però també és cert que Internet és una porta al coneixement i una finestra al món, especialment durant la quarantena. Ens agradi o no, la presència digital és una forma més de forjar una carrera professional. I ara també és l’única opció dels estudiants per acabar el curs. Però, en un context on l’educació està cada cop més digitalitzada, no tothom rep classe amb igualtat de condicions perquè fer-ho depèn de la connexió a Internet. I les diferències en l’accés als mitjans telemàtics -o sigui, la bretxa digital- es relaciona íntimament amb problemes estructurals com la pobresa, l’exclusió, la desocupació o la precarització de la feina, d’acord amb aquesta anàlisi de Ricard Faura, cap del Servei d’Inclusió o Capacitació Digital de la Generalitat.

Dona una tablet o un PC

Gent sense ordinador i ordinadors sense gent: “Hi ha alumnes que no en tenen i, alhora, molts n’acumulen i no els fan servir”, explica Zita Bartolomé, de la Fundació Privada Viarany, entitat catalana especialitzada en la inclusió socioeducativa. Amb el suport d’EDIW Barcelona, la fundació ha engegat una campanya per recollir ordinadors i tauletes que no s’utilitzen per tal de fer-los arribar als alumnes que, d’altra manera, no poden continuar assistint a classe. La iniciativa té per nom ‘Dona una tablet o un PC’.

A hores d’ara, l’entitat ja ha aconseguit 53 donacions, entre ordinadors i tauletes. Abans d’arribar a les mans dels beneficiaris, tots els equips passen per la botiga BCN Informàtica, que ajuda la Fundació a fer el buidatge de dades antigues -tot seguint el Reglament Europeu de Protecció de Dades- i hi instal·la després un sistema operatiu, gratuït per a les famílies.

Cal tenir present que la campanya pretén atacar la bretxa digital ara i després de la pandèmia. La iniciativa, que s’estendrà més enllà del confinament, també vol “crear consciència i sensibilització sobre un problema que existia abans del coronavirus i seguirà existint després de la nova normalitat”, subratlla Bartolomé.

Així, per a donar un ordinador o una tauleta, no cal residir a la vora de Barcelona, on la Fundació Viarany té la seu: si bé els equips informàtics poden entregar-se en mà al seu local, també es pot organitzar una recollida a domicili o fer un enviament per correu. Només s’ha de contactar amb l’entitat al telèfon 652543240 o al correu donaunatabletopc@fundacioviarany.org.

La bretxa digital, en xifres

Segons les dades recollides per la Fundació Viarany en el seu projecte del Centre Obert Eixample -que ofereix un acompanyament en l’educació formal i no formal a nens, adol·lescents i famílies amb risc d’exclusió social-, un 34% de les famílies ateses no té cap dispositiu per seguir les classes online. “Un 9% de les llars que atenem no tenia connexió, però amb l’ajuda dels serveis socials el problema s’ha anat resolent”, explica Bartolomé. “Per això vam centrar-nos en la recollida de dispositius, perquè és allò que costa més”, hi afegeix.

Infografia de la Fundació Privada Viarany.

La Generalitat va xifrar en 52.000 les famílies a Catalunya sense mitjans tecnològics per seguir les classes telemàtiques a Internet. Segons un reportatge d’El Periódico, el 15% de les llars catalanes no tenen computadora, i el percentatge s’eleva al 34,8% en el cas de les famílies amb rendes més baixes.

D’acord amb UGT, un 31.5% de les llars espanyoles amb una renda inferior a 900 euros mensuals no tenen accés a Internet. I la majoria dels menors amb problemes d’accés a la Xarxa presenten un perfil molt definit: viuen en poblacions petites -de menys de 10.000 habitants-, amb famílies monoparentals o resideixen en llars de cinc o més membres. Com revertir d’arrel la situació? Segons Ricard Faura, la manca d’inversió d’Estats i operadores “són els principals responsables de promoure i perpetuar les desigualtats entre regions, països i persones”.

Allò cert és que la Generalitat no s’ha quedat de braços creuats i just fa un mes va posar en marxa un operatiu per garantir paquets de dades d’Internet i ordinadors a les 52.000 famílies amb dificultats per connectar amb l’escola. A les Balears, la Conselleria d’Educació calcula que hi ha 2.193 alumnes que no tenen ordinador ni tauleta, i 1.751 sense connexió a Internet ni terminals informàtics. Per això, a principis d’abril anuncià que comprava 3.000 chromebooks per als estudiants sense eines per accedir a l’aprenentatge virtual. Tot i així, calen encara més esforços.