Amazon ja gestiona alguns dels espais de seguretat més compromesos del govern federal
L’Exèrcit dels Estats Units firmarà amb Microsoft un contracte per 10 bilions de dòlars per modernitzar els seus vells sistemes informàtics i transferir la totalitat de les seves dades a únic sistema de computació en el núvol. A més, els proporcionarà serveis d’anàlisis de dades i ofimàtica en el núvol a través del seu sistema Office 365, així com l’allotjament dels antecendents penals, les auditories fiscals i, fins i tot, els secrets militars classificats. Amb aquesta operació, el Departament de Defensa pretén guanyar avantatja tàctica als camps de batalla, en un context on és clau l’eficiència amb què es gestiona la informació.
Fins fa poques setmanes, Amazon va encapçalar la cursa pel contracte bilionari (el més lucratiu que ha plantejat mai l’Exèrcit), però Microsoft li ha impedit convertir-se en el gran monopoli virtual de la seguretat nacional. Tot i així, el gegant del comerç electrònic ja acapara prop del 48% del mercat mundial de la informàtica en núvol -enfront del 17% de Microsoft- i gestiona alguns dels espais de seguretat més sensibles per a les tasques del govern.
L’Exèrcit nordamericà estreny els vincles amb Silicon Valley
El 2013, Amazon es va convertir en el proveïdor de computació en núvol de la CIA per 600 milions de dòlars. Quatre anys més tard, Amazon Web Services allotjava la informació recopilada pel sistema d’intel·ligència que ajudà el president Donald Trump a deportar milions d’immigrants dels Estats Units -i que creava perfils detallats, utilitzats després per rastrejar les seves relacions familiars, les connexions personals, les adreces, els registres de telèfon o els seus trets biomètrics. A més, alguns departaments de policia utilitzen el programari de reconeixement facial d’Amazon, Rekognition, que pot detectar l’edat, el gènere i fins i tot certes emocions, encara que falli en molts casos.
D’aquesta manera, Microsoft i Amazon es repartiran el pastís de l’emmagatzematge de les dades més sensibles de la primera potència mundial. Aleshores, què pot passar si les dades personals de milions de ciutadans o els secrets d’Estat arriben a ser gestionats, de manera directa o indirecta, per una firma comercial? Podem confiar aquestes dades a empreses privades quan cada cop son més habituals els escàndols per filtracions i usos abusius de les dades dels seus usuaris? A més, entra en l’equació la gran capacitat d’influència de les grans empreses en la confecció de les lleis. Tot plegat ens condueix cap a una nova configuració dels governs i la indústria, i ningú n’ha predit les conseqüències.
