El seu ús s’expandeix al territori català i als estats europeus
El malson de George Orwell, plasmat a 1984, s’allunya de la ficció política i s’instal·la al món real. Els sistemes de reconeixement facial s’estenen de manera accelerada i obren un ventall de possibilitats: la tan temuda videovigilància o l’ús policial per caçar delinqüents; però també fer classe sense passar llista, pagar sense targeta de crèdit o desbloquejar el mòbil sense el PIN. O sigui, fer-nos la vida més fàcil i assolir la nostra gran obsessió: guanyar temps.
A diferència d’altres sistemes d’identificació, el reconeixement facial permet convertir els nostres rostres en dades universals, úniques i permanents. La distància entre les pupil·les, la posició del nas o la longitud entre les comissures dels llavis es tradueixen en una plantilla que un ordinador compara automàticament amb milions de plantilles d’altres cares, per mitjà d’Intel·ligència Artificial. El caràcter intransferible d’aquestes dades ha impulsat en els darrers anys un camp actiu d’investigació i molts assajos per a implementar un sistema que, malgrat tot, encara presenta errors.
On s’utilitza?
A Catalunya, per exemple, l’institut públic Enric Borràs, de Badalona, ha utilitzat el reconeixement facial per passar llista des del 2012, juntament amb un sistema d’enviament de SMS a la família, tal com apareix a la Guia d’informació educativa del curs 2019-2020. I no és l’únic. El col·legi privat SEK Catalunya, de la Garriga, també el va fer servir el curs passat.
Des de final de setembre, un restaurant de Barcelona ofereix l’opció de pagar amb la cara. Mentrestant, diversos bancs fan proves per implantar la tecnologia. Els clients de CaixaBank ja poden utilitzar el rostre enlloc del número d’identificació personal en alguns caixers automàtics.
Aeròdroms de tot el món es preparen per acollir aquesta tecnologia per agilitzar l’embarcament dels passatgers. A Espanya, el primer en provar-ho ha sigut el de Maó, a Menorca, que ofereix aquesta opció des del març. Al setembre, el consistori madrileny posava en marxa les proves per pagar als autobusos públics tan sols mostrant la cara al sensor.
Esclat a Europa
Mentre la Xina, els Emirats Àrabs o el Japó despleguen milers de càmeres amb reconeixement facial pels carrers, a Europa les dades biomètriques estan més protegides per llei i només poden utilitzar-se en situacions excepcionals. De fet, i a diferència dels dos col·legis catalans esmentats, una escola sueca ha hagut d’enfrontar una multa de 18.000 euros per controlar l’assistència amb aquesta tecnologia.
A només 1.500 quilòmetres d’aquí, a la Gran Bretanya, les furgones policials equipades amb càmeres de reconeixement facial s’allunyen cada dia més de l’excepcionalitat i ja són desenes els detinguts després de ser identificats per aquesta tecnologia. El sistema envia una alerta quan identifica un rostre de la llista negra i, en alguns casos, s’ha procedit a un arrest.
L’aeroport de Gatwick, a Londres, es convertia al setembre en el primer del Regne Unit amb càmeres permanents de reconeixement facial i, segons un investigador de la Universitat d’Essex, els funcionaris discuteixen sobre la integració de la tecnologia en les càmeres de la ciutat. A l’estiu, la Comissària d’Informació del Regne Unit va mostrar-se profundament preocupada per l’ús creixent d’aquesta tecnologia als espais públics i anunciava que s’havia obert una investigació sobre la seva utilització a la zona del King’s Cross, al centre de Londres, per on milers de persones passen cada dia.
El president francès, Emmanuel Macron, és a punt de llançar un sistema d’identificació per reconeixement facial i n’imposarà l’ús per a fer alguns tràmits administratius. Macron defensa que vol donar als seus ciutadans una identitat digital segura, mentre alguns col·lectius i la Comissió Nacional de la Informàtica i les Llibertats (CNIL) sostenen que viola les normes europees que regulen la cessió de dades.
El Ministeri d’Interior alemany anuncià a l’agost del 2017 la implantació de videovigilància amb reconeixement facial a l’estació de trens de Südkreuz, però feia un mes que hi feien proves. L’objectiu del Govern germànic és facilitar la detecció de persones buscades i, especialment, terroristes.
Abast mundial
Als Estats Units, l’ús governamental d’aquesta tecnologia va en augment, segons el grup de defensa de drets digitals Fight for the Future. I cada dia més aeroports americans pugen al carro. Trump ha promès que el reconeixement facial es desplegarà als 20 principals aeroports nord-americans de cara al 2021, i que la tecnologia s’aplicarà al 100% dels passatgers internacionals. Al mapa s’hi pot veure la freqüència amb què les agències nord-americanes fan servir aquest programari per escanejar fotografies de milions de ciutadans (sovint sense el seu coneixement ni consentiment).
Més enllà de les fronteres nacionals, els gegants tecnològics ens han posat el reconeixement facial a la butxaca. Google escaneja els textos de les imatges que hi tenim a Google Fotos, incloent-hi les dades personals desades a les captures de pantalla. Un fet que pot incomplir la Regulació General de Protecció de Dades (GDPR) de la Unió Europea, perquè l’empresa no n’ha demanat el consentiment als usuaris. Mentrestant, Facebook ha ampliat fa un mes la seva eina de reconeixement facial. Aquesta, pretén servir d’ajuda per protegir els usuaris d’una eventual suplantació d’identitat i substitueix l’eina de suggerència d’etiquetatge, que deixa d’estar disponible arrel d’una demanda acceptada a tràmit per un tribunal federal.
El reconeixement facial ja forma part del nostre dia a dia, malgrat els dubtes i desconfiances que aixeca arreu. I, davant el desplegament d’aquesta tecnologia, organitzacions defensores dels drets es pregunten fins a quin punt val la pena perdre privacitat a canvi de la promesa d’una major seguretat. Algunes ciutats nordamericanes, com San Francisco o Berkeley, n’han prohibit l’ús. De moment, però, al tauler global, els partidaris guanyen el pols als detractors.
