L’Equip E, amb E d’Espanya és el títol d’un vídeo publicat fa 24 hores, però que ja acumula 700.000 reproduccions. Es tracta d’una paròdia de 2:35 minuts que, amb la tecnologia dels Deepfakes, connecta la mítica sèrie ‘Equipo A’ amb les principals cares de la política espanyola que han competit a les eleccions de l’11 de novembre.
Pablo Casado dona vida al coronel Hannibal, Pablo Iglesias es transforma -amb melena inclosa- en Amanda Allen, Pedro Sánchez encarna el tinent Templeton Peck, Santiago Abascal interpreta a B.A. Baracus, mentre Albert Rivera hi apareix com el capità Murdock.
És el dotzè vídeo del canal de Youtube ‘Face to Fake’, que utilitza la Intel·ligència Artificial per a divertir els espectadors, tal com s’autodefineixen els creadors. I sembla que ho han aconseguit. Els vídeos manipulats no són novetat, tot i que sorprèn el realisme que guanyen dia a dia. Altres canals de Youtube, com Ctrl Shift Face, van més enllà i modifiquen la cara dels actors a temps real.
No tot són rialles
Més enllà de les sàtires, la mateixa tecnologia dels Deepfakes té usos professionals i Hollywood ja les fa servir per rejovenir actors. Allò cert, però, és que els Deepfakes han emergit de la cara més fosca d’Internet, on s’utilitzen sobretot per a falsificacions pornogràfiques. A més a més, es fan servir per a falsejar notícies. De fet, els vídeos manipulats han aterrat a les xarxes socials amb més pena que glòria. Facebook i Twitter van bullir quan Obama pronuncià una frase capaç de generar rius de polèmica: “El president Trump és totalment idiota”. En realitat, mai ho va dir.
Altres personatges famosos com Donald Trump o l’actriu Scarlett Johansson han estat blancs d’imatges manipulades que han aixecat polseguera i s’han viralitzat tan bon punt s’han fet públics. Parlem de vídeos que mostren gestos, expressions i moviments que, pel seu realisme, arriben a confondre l’espectador. I tenen tots els números de convertir-se en la nova gran font de desinformació.
Com es genera un Deepfake?
Els Deepfakes es creen mitjançant algoritmes d’Intel·ligència Artificial que observen i registren patrons de moviment del rostre d’algú a partir d’un vídeo real i, després, els recreen utilitzant les faccions de la cara d’algú altre que han memoritzat prèviament. El terme “Deep” fa referència al concepte del “Deep Learning” (Aprenentatge Profund, en català), una família d’algoritmes d’Aprenentatge Automàtic (Machine Learning, en anglès) que s’inspira en el funcionament del cervell humà.
Existeix algun sistema fiable per detectar els vídeos manipulats? La investigació es desplega a les millors universitats i als departaments de recerca de les grans empreses tecnològiques però, de moment, els algoritmes de detecció no estan tant perfeccionats com per enxampar-los tot d’una. De fet, Facebook va admetre el setembre que no era capaç d’identificar els Deepfakes més sofisticats perquè la tecnologia que els produeix millora massa ràpid.
En aquest context, hi ha més preguntes que respostes: Com frenar les mentides, si corren més que les veritats? Fins a quin punt poden arribar a perfeccionar-se els Deepfakes? Què passarà quan es viralitzi la imatge d’un líder polític cometent un acte deshonest, però no es pugui saber si és real o fals? Quins continguts es viralitzaran quan tothom pugui fer vídeos falsos des de qualsevol ordinador?
De moment, la legislació no és clara sobre els Deepfakes, tot i que un grapat d’Estats ja han pres partit. Fa menys d’una setmana que Califòrnia ha il·legalitzat la creació i la distribució de Deepfakes amb l’argument de protegir els votants de la desinformació.
