Què és el Blockchain?

El Blockchain -que es tradueix com a ‘Cadena de blocs’- és la tecnologia que el 2009 va fer possible la creació del Bitcoin, la primera criptomoneda que es va inventar, i que ha captat l’atenció de col·lectius diversos, des de banquers fins a creadors de videojocs. Les cadenes de blocs permeten emmagatzemar informació de manera segura i immutable a la xarxa, en una base de dades descentralitzada que es replica en cadascun dels ordinadors que hi estan connectats. La clau d’aquesta tecnologia és el consens: si tothom té la mateixa informació, aquesta és dona per certa.

Clarke Modet ha dissenyat -de la mà de Minsait- una aplicació que, fent ús d”hashes’ (algoritmes matemàtics que redueixen qualsevol conjunt de dades a una nova sèrie de caràcters única i irrepetible) i claus criptogràfiques, permet als clients desar en una cadena de blocs evidències segures, immutables i confidencials de l’activitat que fan, eliminant el risc a posar els documents a disposició de tercers.

Una tecnologia a l’alça

Segons una enquesta de Deloitte del 2019, es fa negoci amb l’ús de Blockchain en almenys 74% de les empreses, mentre el 34% està enmig d’alguna forma d’implementació d’aquesta tecnologia dins la seva organització.

L’irrupció del Blockchain també és palpable a l’estat espanyol. A Catalunya, l’ecosistema Blockchain compta actualment amb 76 empreses, que és un 117% més que a finals del 2018. És una de les principals conclusions de l’estudi ‘Les tecnologies de registre distribuït. El Blockchain a Catalunya’, elaborat per l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. A escala global, l’informe diu que la inversió en el sector del Blockchain s’ha disparat en els darrers anys i que la despesa en solucions basades en aquesta tecnologia no ha parat de créixer.

L’estudi identifica les diverses aplicacions que té aquesta eina. Per exemple, més enllà de les criptomonedes, s’hi diu que el Blockchain ja s’està utilitzant en sectors com el comerç -per fer més transparent l’etiquetatge-, l’atenció sanitària -per xifrar dades-, l’administració pública -per millorar la seguretat del vot electrònic, per exemple-, o per protegir secrets empresarials sense la intermediació d’un notari.

La Llei del Secret Empresarial

En un mercat on els treballadors es mouen sense fronteres, els llocs de feina es relacionen, i interactuen i negocien; en un temps on les noves tecnologies encapçalen la cursa de la competitivitat, l’escletxa oberta a l’espionatge empresarial i el robatori de dades s’ha volgut abordar amb una llei que protegeix els interessos dels creadors del coneixement. Una llei per protegir els secrets d’empresa durant un procés judicial, que abans requerien posar allò que es volia protegir sobre la taula, a la vista de qualsevol. “La Llei del Secret Empresarial espanyola (1/2019) pretén protegir el coneixement de les empreses d’una manera més àgil, efectiva, barata i que es gestiona dins la pròpia companyia”, va explicar Arrom durant la xerrada.

Segons la llei, un secret empresarial és allò que no està disponible per tots els treballadors o membres de l’empresa, que pot tenir un avantatge competitiu, unes mesures de protecció d’aquesta informació -per exemple, l’ús de PIN o empremta dactilar. Més enllà d’això, la normativa permet protegir qualsevol informació: bases de dades de clients, mètodes innovadors, programari propi, algoritmes, especificacions tècniques o un model de negoci en són només alguns casos.

Validesa jurídica

El Blockchain pot ser utilitzat com a eina a l’abast d’aquells que volen constituir una prova de l’existència de certa informació en un moment determinat. Però, quina validesa jurídica se li dona en un procediment judicial?

En alguns països com el Japó, Corea del Sud o la Xina ja existeixen jutjats especialitzats en Blockchain, on accepten aquesta tecnologia quan la veracitat de les dades electròniques pot demostrar-se. De fet, segons Cinco Días, la Xina ja ha acceptat el Blockchain com a mitjà de prova vàlid en un cas d’infracció de drets d’autor. Les proves presentades pel demandant van ser admeses i valorades pel tribunal, que va concloure que el sistema guarda la informació de manera que no pot ser manipulada i que, per tant, és fiable i segur.

A Espanya encara no es disposa de jurisprudència rellevant. “Cal tenir en compte que aquesta aplicació del Blockchain és molt nova, i per tant, cal esperar les primeres sentències”, apunta Arrom que, tanmateix, es mostra convençut que els tribunals de l’Estat admetran la validesa d’aquest sistema revolucionari.