En un dels tutorials, l’adol·lescent nord-americana afganesa, Feroza Aziz, mostra als espectadors com utilitzar un arrissador de pestanyes i, de cop i volta, canvia de tema: “Aleshores, baixes l’arrissador i utilitzes el teu telèfon… per buscar allò que està succeïnt a la Xina, que està creant camps de concentració on hi aboca musulmans innocents, els separen de les famílies, segrestant-los, assassinant-los, violant-los, obligant-los a menjar carn de porc, obligant-los a beure, obligant-los a convertir-se. Les persones que acaben en aquests camps de concentració no tornen amb vida. Aquest és un altre Holocaust, però ningú en parla”. Tan bon punt va veure la llum, el vídeo es va fer viral.

L’adol·lescent afirma que, tan bon punt va publicar el vídeo a TikTok, el seu compte va ser suspès. Explica, però, que també va pujar-lo a Instagram i a Twitter per esquivar la censura. Allò cert és que la pàgina d’Aziz ha caigut dimecres a la matinada, durant unes hores, però s’ha reestablert més tard. Segons diversos mitjans com The Guardian, TikTok ha negat haver censurat les publicacions i només ha admès haver prohibit un dels vídeos de l’adol·lescent -un mem d’Ossama bin Laden- argumentant que infringia les normes sobre material vinculat amb el terrorisme.

Però Aziz ha respost piulant que la plataforma ja va suspendre el seu compte en el passat, després de publicar contingut relacionat amb la població musulmana de Xinjiang. També ha explicat que, a continuació, va crear un nou compte a TikTok, que també va ser suspès quan va tornar a parlar dels uigurs. De fet, la plataforma ja ha estat criticada en altres ocasions per censurar el contingut que el govern xinès considera inacceptable.

La Xina explota les dades d’una app per tancar els musulmans

Aquesta polèmica coincideix amb les filtracions sense precedents d’una sèrie de documents classificats -coneguts com a ‘China Leaks’- que connecten el líder del país, Xi Jinping, amb la repressió de les minories ètniques de la regió de Xinjiang: vigilància massiva amb intel·ligència artificial, detencions preventives i camps d’internament per a la població musulmana, segons ha revelat aquest diumenge el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ).

Mentre l’Executiu xinès assegura que els documents filtrats són “fake news”, els documents ofereixen, segons diversos mitjans internacionals, una confirmació fiable de l’existència d’uns camps que han estat concebuts des de l’inici com a centres de detencions massives i rentats de cervell.

Segons El País, l’únic mitjà de l’Estat espanyol que és membre de l’ICIJ, els arxius documenten condemnes sense proves i una caça d’exiliats a través de la xarxa d’embaixades. Aquesta repressió se serviria d’una plataforma digital que recopila incomptables dades a partir de tècniques que van des del reconeixement facial fins a l’ús d’aplicacions mòbils aparentment inofensives.

Segons el mateix mitjà de comunicació, una de les aplicacions és Zapya, creada a Pequín però desenvolupada majoritàriament a Califòrnia, que permet compartir arxius de text, fotografies i vídeos sense necessitat de connexió a Internet. Els creadors de l’aplicació es dirigeixen sovint als usuaris musulmans i els animen a celebrar festes islàmiques o a compartir l’Alcorà, mentre el sistema de vigilància xinès afegeix els qui difonen aquest tipus d’esdeveniments a la llista de sospitosos. El testimoni d’un usuari, recollit en el mateix reportatge, encara va més enllà: “Si et descarregues Zapya, la policia t’arresta”.