“Per ara, és com si la mare no hagués mort”, escriu el filòsof Albert Camús a L’Estrany, quan li arriba per telegrama la notícia. L’inici d’aquesta obra ens evoca als qui, en aquests temps anòmals, perden familiars i amics des de la distància. Aquest divendres s’han extingit 173 vides a Catalunya, i 12 a les Balears. I molt probablement ho han fet sense el consol del contacte físic. Potser sí virtual. En època de quarentena per la Covid-19, són sovint els professionals sanitaris qui fan costat als malalts terminals i intenten una comunicació telemàtica amb la família. Les xarxes són el mirall d’aquesta situació insòlita i angoixant.

L’Hospital de Son Espases, a Palma, ha aconseguit tauletes per posar en contacte els pacients per coronavirus i les famílies. El Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) hi col·labora “perquè les persones majors, gent sense recursos ni connexió a Internet o inexperts tecnològics també puguin beneficiar-se del servei”, amb paraules de l’educador de l’entitat Iñaki Vega. A l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, els infermers també han muntat un sistema per fer arribar missatges a una pantalla que poden veure els malalts, i la Societat Catalana de Tecnologia ha impulsat la donació de dispositius electrònics per connectar famílies i pacients en l’últim tram de la vida.

Però amb el distanciament social també s’han prohibit vetlles i funerals per a tothom (i no només pels afectats del coronavirus). Per això, l’aplicació Alife, que permet crear el perfil d’una persona que ha mort i, d’aquesta manera, homenatjar-la i facilitar el dol dels qui l’han estimat, ha multiplicat per nou la seva activitat des del 15 de març, segons Jordi Martínez, el CEO d’Alife, que compta de mitjana un miler de nous usuaris cada tres dies.

“Mai oblidaré cada cop que obries la porta i em deies que havia crescut molt des de l’última vegada que ens vam veure. T’estimo i no t’oblidaré!”, escriu una usuària d’Alife per rememorar algú que ja no hi és. Aquest missatge es llegeix a la pàgina d’inici del web de l’aplicació, però no tot el contingut que s’hi introdueix és públic. “Hi ha diversos nivells de privacitat. En un lloc s’hi comparteix la informació de la cerimònia funerària i, en un altre, que pot ser més reduït, recrea un espai més íntim i respecta al màxim la privacitat”, explica Martínez. D’aquesta manera, l’app permet compartir fotografies, vídeos, escrits, cites i anècdotes amb el cercle social del difunt, i permet fer-ho “amb un clic, en qualsevol moment, amb el mòbil i des de casa”, afegeix el director.

Fins fa unes setmanes, l’aplicació es comercialitzava a través de les funeràries. Però davant de l’estat d’alarma, Alife ha obert la seva aplicació i actualment qualsevol la pot fer servir sense intermediaris. Per a fer-ho, només cal escriure un correu a info@alife.social perquè les famílies puguin recrear un espai virtual de vetlla i dol compartit en cas que els tanatoris no l’hagin proporcionat. A més, l’app és totalment gratuïta per als usuaris i l’únic cost es troba en la creació del perfil del difunt.

Bel Ferrer, psicòloga: “L’afecte no entén de fronteres físiques”

La Tecnòloga ha demanat l’opinió sobre la vetlla virtual a una psicòloga especialitzada en processos de dol, Bel Ferrer, que valora molt positivament les possibilitats que ofereix aquesta eina. “Tot allò que serveix per compartir, elaborar i gestionar el dol em sembla fantàstic”, afirma Ferrer, que recolza l’opció d’acomiadar els familiars per telèfon. “Per nosaltres és important el tacte i la vista, però en aquesta situació, allò més important és l’afecte, i l’afecte no entén de fronteres físiques”, assegura la psicòloga, que encapçala l’associació Nava Jeevan, dedicada a l’acompanyament emocional als processos de malaltia, mort i dol (s’hi pot contactar escrivint al correu associacionavajeevan@gmail.com o telefonant al 695 250 240, i aquests dies ofereixen la seva assistència per videoconferència).

Ferrer recomana decididament comunicar-se amb la persona que és a punt de morir: “Podem donar les gràcies per tot allò que ha fet, dir-li que l’estimam i donar significat a la seva vida, que senti que pot tancar el cercle vital”. Després de la mort, l’especialista aconsella donar-se permís per viure el dol: “És bo parlar amb naturalitat de la persona estimada que ha partit, plorar la seva absència, expressar les emocions i compartir-les”. Afegeix, a més, que “la ritualització de la pèrdua és important” independentment de les creences dels qui viuen l’òbit. I, d’alguna manera, ara tot això es pot fer online. En la mateixa línia, la Societat Funerària Catalana i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya han elaborat un manual per fer front a la mort d’una persona estimada durant el confinament.

Aquests dies, la ciència treballa a contrarellotge per frenar una pandèmia que ha colpejat els cinc continents. Però, amb el coronavirus, també es propaguen els estudis científics. L’objectiu és comú: accelerar el lent camí cap a una vacuna i frenar els contagis per evitar més morts. I els esforços no ens queden lluny. A tall d’exemple, per iniciativa d’una professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Montserrat Alsina, s’ha impulsat l’elaboració urgent de models matemàtics predictius d’infeccions i ingressos hospitalaris, així com la proposta de millores logístiques en els serveis d’urgències. Mentrestant, la comunitat virtual CoronaWhy, creada fa menys de dues setmanes, ja ha aconseguit reunir prop de 550 voluntaris provinents de diferents branques del coneixement. Són més de mig miler de persones dedicades a pensar, coordinar i elaborar estratègies per ajudar la comunitat mèdica a respondre els interrogants vitals que planteja la malaltia. La Tecnòloga ha entrevistat un voluntari d’aquesta organització: el científic de dades Manuel Álvarez.

Primer de tot, què és CoronaWhy?

CoronaWhy és un esforç comunitari per fer digerible la col·lecció d’articles científics vinculats a la pandèmia més extensa que existeix, l’anomenat CORD-19 [Covid-19 Open Research Dataset], que ja reuneix més de 45.000 publicacions. L’expert en sistemes d’intel·ligència artificial Artur Kiulian va fer una crida a l’acció utilitzant la plataforma Kaggle, on va començar a reunir-se gent amb ganes de fer alguna cosa, fa dues setmanes. I el projecte ha agafat una dimensió exponencial. A més, CoronaWhy va néixer en el si d’una competició. Inicialment, l’Allen Institute for Artificial Intelligence oferia 1.000 dòlars per al guanyador de cada tasca plantejada. Cal tenir en compte que normalment s’hi ofereixen més diners i aquest és, en realitat, un preu simbòlic. Així, aquest cop ha desaparegut l’incentiu del guany personal però, donada la urgència de la situació, hi ha hagut una col·laboració molt bèstia. 

Com s’organitza un grup tan gran i multidisciplinar per treballar i, després, reunificar esforços? 

Aquest problema encara s’està intentant resoldre. La comunitat es veu una mica superada pel seu propi creixement. Per això fem una separació cada cop més acotada de les diferents tasques. Per comunicar-nos internament utilitzem el servei de missatgeria Slack. Fem una videotrucada diària amb Zoom per coordinar-nos i fer una actualització dels diferents equips de treball. I amb Trello gestionem les diferents tasques, on el moviment és frenètic i cada grup de feina té el seu propi tauler.

Quin són els problemes que intenta resoldre CoronaWhy?

Amb base al conjunt massiu d’articles, els científics de dades filtrem, sintetitzem i estructurem el coneixement. L’objectiu és que els especialistes mèdics puguin tenir accés a la informació resumida i agrupada al voltant de preguntes com, per exemple, “què en sabem dels factors de risc de la Covid-19?” o “què sabem sobre les vacunes i els fàrmacs?”. Sobre tot això s’ha investigat i escrit moltíssim. Nosaltres recopilem la informació i la processem. A més, elaborem una guia amb l’objectiu de, posem per cas, fer polítiques de prevenció. Cada dia entren nous articles i es plantegen noves preguntes, mentre d’altres es reformulen. Al mateix temps, alguns especialistes mèdics revisen la feina que fem.  

La Intel·ligència Artificial s’ha convertit en una de les especialitats per intentar predir l’avançament de la Covid-19. Com s’està fent servir, en aquest cas? 

La principal tasca de la intel·ligència artificial a CoronaWhy és el processament del llenguatge natural per identificar similituds i confluències entre els articles científics. Això permet als investigadors crear un feed de cerca personalitzat en funció dels seus interessos. D’aquesta manera, estem entrenant uns models capaços de processar i entendre els llenguatge mèdic, amb les seves particularitats, i en qualsevol idioma. Passa el mateix quan fem una cerca a Google, i aquest ens retorna una resposta sintètica a partir dels diferents continguts que ha trobat a la xarxa. O sigui, que a partir de tots els textos, la intel·ligència artificial en resumeix la informació més rellevant. També s’utilitza el processament del llenguatge natural per vectoritzar els textos, de manera que s’identifiquen i es relacionen diferents paraules que són sinònimes i, així, es fa una relació i una classificació d’articles. 

I quina és la teva tasca principal?

Jo estic a l’equip Task-Geo. Ens dediquem a la recopilació de dades geogràfiques i a l’estudi de la influència dels elements geogràfics, com poden ser la meteorologia o la densitat de població, en la transmissió del virus. Concretament, jo em dedico a recopilar dades empíriques com la temperatura, la humitat, la incidència del tabaquisme o la diabetis, que es troben repartides en mil fonts i formats diferents. La idea és estructurar aquesta informació d’una manera unificada per reentrenar els models matemàtics amb dades actualitzades dia a dia. Així, podrem veure quines hipòtesis es mantenen i quines altres no. 

Qui pot participar a CoronaWhy? Fa falta més gent?

Qualsevol persona hi pot participar. Paral·lelament als grups de treball dels àmbits científics, se’n formen d’altres de caràcter transversal, dedicats a la comunicació o a la gestió de projectes. Si no es té un perfil tècnic, es pot participar en l’organització, la coordinació de l’equip, la comunicació interna o la divulgació. Ara tenim moltes mans. Si som capaços de canalitzar tot aquest esforç i el que pugui arribar, podem fer que la feina avanci més ràpid. I això pot ajudar a salvar vides. 

Respostes com la de CoronaWhy poden canviar la manera de fer recerca? 

Aquest esforç no seria possible sense el pes de la comunitat del Software Lliure i plataformes com Kaggle, que canalitzen aquesta iniciativa. Desconec si això tindrà una influència en el món acadèmic i canviarà la manera d’investigar, però sí que s’obren per a les Dades Massives (en anglès, Big Data) nous horitzons en la recerca mèdica. És a dir, sobre el coronavirus s’ha fet recerca, i nosaltres fem recerca sobre la recerca. Dit d’una altra manera: busquem quins resultats de la investigació són més o menys influents. Molts equips científics s’han adonat que els mateixos estudis no arriben als mateixos resultats o, directament, són difícils o impossibles de replicar o reproduir. La ciència de dades també pot ajudar a resoldre aquesta mena de problemes que s’han convertit en sistemàtics en el món de la recerca.

Normalment, els científics de dades treballeu amb problemes més ben definits, i en aquest cas, en canvi, les preguntes no estan del tot plantejades…

Sí, habitualment treballem amb problemes molt més acotats. Per exemple, ens demanen que predim el preu d’un pis en funció d’unes variables com els metres quadrats, els anys que té, la il·luminació o la localització. És un problema tancat. A CoronaWhy també tenim clar l’objectiu: aturar l’epidèmia. Però això no és una pregunta, sinó un conjunt de preguntes molt obertes. Per això, la nostra primera feina és intentar acotar al màxim els interrogants. Quina és la millor manera d’evitar noves transmissions és una pregunta molt oberta. En canvi, no ho és tant demanar-nos si els Estats que han mantingut el transport públic han tingut menys èxit que els que l’han tancat. Aquesta darrera pregunta és més fàcil de respondre amb ciència de dades.

L’Estat utilitzarà les dades de les teleoperadores per rastrejar els moviments anonimitzats dels ciutadans amb la finalitat de monitoritzar l’avanç de la Covid-19. Què n’opines? 

Fa uns dies vaig llegir en algun lloc que, abans d’una tragèdia, totes les prevencions semblen innecessàries i, després, totes les mesures pal·liatives semblen insuficients. Al gener, ningú podia saber que això explotaria d’aquesta manera. També és cert que l’Estat ha badat i ha flaquejat a l’hora d’implementar determinades mesures. No tenia sentit mantenir el transport públic i la indústria en funcionament mentre es tancaven tots els bars. Opino que la mesura de monitoritzar els moviments de la població arriba tard i és insuficient, perquè ja hi ha hospitals col·lapsats i falta material. Tot i així, com a mesura em sembla vàlida. Una llei que no és capaç de forçar el seu compliment no serveix per a res. Aquesta sembla una mica orwelliana, però té sentit que es controli la quarentena perquè és una situació molt extremada. També espero que quan tot això passi, el control s’aturi. I això sospito que no passarà, perquè lamentablement trobaran nous motius per fer-ho.

La Intel·ligència Artificial, la ciència de dades i la tecnologia tenen un paper determinant en rastrejar i combatre la pandèmia del coronavirus

El món ha emmalaltit. L’últim dia d’hivern tanca amb més de 259.000 casos confirmats per coronavirus i 11.250 morts, i els mitjans de comunicació ens recorden a tothora que no hem tocat sostre. Però enmig de les males notícies, una d’esperançadora. Aquesta setmana, la Xina, on es va originar la pandèmia, ha registrat per primer cop zero contagis locals. I el robust sector tecnològic de la segona potència mundial hi ha tingut un paper determinant. Concretament, la Intel·ligència Artificial (IA), la ciència de dades i la tecnologia per rastrejar i combatre el Covid-19. Per exemple, un sistema de control que utilitza dades massives (Big Data) per identificar i avaluar el risc de cada individu en funció del seu historial de viatges o la possible exposició a persones portadores del virus.

El gegant asiàtic, però, també ha fet ús del vessant més polèmic de la tecnologia. El sofisticat sistema de vigilància del règim de Xi Jinping s’ha servit del reconeixement facial i de programari de detecció de temperatura per identificar persones que tenen febre o més probabilitats de patir el virus. Fins i tot va proporcionar a la policia de la regió de Sichuan cascos intel·ligents per identificar persones amb temperatura elevada. Mentre l’exigència de la privadesa en el tractament de les dades personals guanya pes arreu, és sabut que a la Xina la protecció de la informació personal decau en l’escala de prioritats. 

IA per predir un brot

Tot i així, la Intel·ligència Artificial pot ajudar-nos en aquest gran repte que tenim al davant d’una manera menys problemàtica. Per exemple, l’IA es fa servir per detectar l’afectació del Covid-19, pot guiar el desenvolupament de fàrmacs o identificar, rastrejar i pronosticar els brots. De fet, abans que es fessin públics els primers casos de coronavirus, la Intel·ligència Artificial ja ho sabia. El 31 de desembre, un algoritme desenvolupat per una empresa canadenca especialitzada en avaluar el risc de malalties infeccioses, BlueDot, ja havia descobert el brot i avisat de la notícia als seus clients, segons Wired, deu dies abans que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) donés l’avís.

D’aquesta manera, el sistema de BlueDot proporciona una vigilància centralitzada de malalties partint de més de 10.000 fonts -documents governamentals, notícies publicades en webs informatius i diaris en més de 65 idiomes diferents-, permet conèixer la probabilitat que arribi una malaltia infecciosa a un indret determinat i envia notificacions personalitzades dels brots, segons l’interès del client. Així, per exemple, un algoritme llegeix notícies publicades en mitjans locals que mencionen casos de grip, morts sense una explicació aparent i símptomes que no s’ubiquen en un diagnòstic concret, tant en humans com en animals, i utilitza aquesta informació per a fer una predicció.

L’empresa també té accés a dades globals de bitllets d’avió, que poden ajudar a predir cap a on i quan viatgen els residents infectats, i quantes persones volen amb ells. És així com la companyia va predir correctament que el coronavirus saltaria de Wuhan a Bangkok, Seül, Taipei i Tòquio els dies següents a la seva aparició inicial. Una vegada l’IA ha fet la seva feina, els epidemiòlegs verifiquen si les conclusions tenen sentit des d’un punt de vista científic, i envien un informe als funcionaris de salut pública. I aquesta no és la primera vegada que BlueDot té èxit: ja va predir el brot de Zika al sud de Florida en una publicació a la revista mèdica britànica The Lancet.

IA per ajudar a detectar l’afectació

Però per trobar eines útils no cal anar tan lluny. Una startup catalana, Citibeats, crea observatoris per a governs sobre el coronavirus. De moment, ha llançat observatoris ciutadans en 26 països de Llatinoamèrica, segons explica el director, Ivan Caballero, a Crónica Global. D’acord amb Caballero, ofereixen informació pública, gratuïta i en temps real sobre l’evolució del Covid-19 en diferents àrees territorials. Així, la Intel·ligència Artificial pot detectar en quins barris hi ha més necessitats, així com els canvis d’hàbits i comportaments que es produeixen. Segons el mateix mitjà, la startup es troba actualment en converses amb el Govern espanyol i amb la Generalitat de Catalunya sobre la possibilitat de crear un observatori sobre el coronavirus.

La startup valenciana Quibim ha desenvolupat un sistema d’Aprenentatge Profund (Deep Learning, o sigui, una xarxa neuronal artificial que emula el funcionament d’un cervell biològic per a fer tasques concretes) que determina l’afectació d’un pacient amb Covid-19 a partir d’imatges mèdiques. D’aquesta manera, no diagnostica el virus, però ajuda als metges a prendre la decisió d’hospitalitzar o no als contagiats. De fet, aquesta solució ja s’utilitza en alguns centres per valorar la gravetat d’un pacient amb símptomes i decidir si enviar-lo a casa o ingressar-lo, tal com explica el director de Quibim a El País Retina.

Un altre sistema que ajuda a diagnosticar la malatia és aquell que ofereix la multinacional Infervision, que ha llançat un sistema per assistir a metges i infermers per detectar i supervisar el Covid-19. Segons un altre article de Wired, un algoritme de la companyia s’ha utilitzat en 34 hospitals xinesos per detectar signes visuals de la pneumònia associada al virus SARS-Cov-2 en 32.000 radiografies pulmonars, tot i que el diagnòstic definitiu requereix detectar el virus en els fluids corporals. Tots aquests sistemes permeten alleugerir la immensa càrrega de feina dels professionals sanitaris i millora la velocitat de diagnòstic. 

Robots que desinfecten amb llum ultraviolada

A les màquines no els preocupa contagiar-se, de manera que són els éssers ideals per netejar i esterilitzar espais en temps de confinament. Els robots de Blue Ocean Robotics tenen com a objectiu prevenir i reduir la propagació de virus, bacteris i altres microbis descomposant la seva estructura d’ADN utilitzant llum ultraviolada.

Per la seva banda, BenevolentAI utilitza Intel·ligència Artificial per crear medicines que puguin combatre les malalties més agressives. Actualment recolza els esforços per tractar el Covid-19. Segons Forbes, durant les setmanes posteriors al brot va utilitzar les seves capacitats de predicció per examinar l’afinitat de tots els fàrmacs aprovats per identificar aquells que tenen propietats antivíriques i antiinflamatòries, útils per combatre o mitigar els efectes del coronavirus.

Així doncs, la Intel·ligència Artificial s’ha unit a la lluita contra una pandèmia que ens ha tancat a casa i ha paralitzat el frenètic ritme de vida del planeta. Per ara, però, el principal problema és que aquests sistemes necessiten una sèrie de dades que, o bé encara s’estan generant, o bé no resulten completament accessibles. Tot i que BlueDot va predir el brot deu dies abans que fos anunciat per l’OMS, empreses com aquesta no solen revelar a qui proporcionen la informació ni com l’utilitzen. A més, també és cert que sovint la publicitat entorn les capacitats de la IA supera la realitat. Confiar-hi massa podria provocar la presa de decisions incorrectes, tenint en compte que els algoritmes poden contenir biaixos i no ser infalibles.