“Per ara, és com si la mare no hagués mort”, escriu el filòsof Albert Camús a L’Estrany, quan li arriba per telegrama la notícia. L’inici d’aquesta obra ens evoca als qui, en aquests temps anòmals, perden familiars i amics des de la distància. Aquest divendres s’han extingit 173 vides a Catalunya, i 12 a les Balears. I molt probablement ho han fet sense el consol del contacte físic. Potser sí virtual. En època de quarentena per la Covid-19, són sovint els professionals sanitaris qui fan costat als malalts terminals i intenten una comunicació telemàtica amb la família. Les xarxes són el mirall d’aquesta situació insòlita i angoixant.

L’Hospital de Son Espases, a Palma, ha aconseguit tauletes per posar en contacte els pacients per coronavirus i les famílies. El Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) hi col·labora “perquè les persones majors, gent sense recursos ni connexió a Internet o inexperts tecnològics també puguin beneficiar-se del servei”, amb paraules de l’educador de l’entitat Iñaki Vega. A l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, els infermers també han muntat un sistema per fer arribar missatges a una pantalla que poden veure els malalts, i la Societat Catalana de Tecnologia ha impulsat la donació de dispositius electrònics per connectar famílies i pacients en l’últim tram de la vida.

Però amb el distanciament social també s’han prohibit vetlles i funerals per a tothom (i no només pels afectats del coronavirus). Per això, l’aplicació Alife, que permet crear el perfil d’una persona que ha mort i, d’aquesta manera, homenatjar-la i facilitar el dol dels qui l’han estimat, ha multiplicat per nou la seva activitat des del 15 de març, segons Jordi Martínez, el CEO d’Alife, que compta de mitjana un miler de nous usuaris cada tres dies.

“Mai oblidaré cada cop que obries la porta i em deies que havia crescut molt des de l’última vegada que ens vam veure. T’estimo i no t’oblidaré!”, escriu una usuària d’Alife per rememorar algú que ja no hi és. Aquest missatge es llegeix a la pàgina d’inici del web de l’aplicació, però no tot el contingut que s’hi introdueix és públic. “Hi ha diversos nivells de privacitat. En un lloc s’hi comparteix la informació de la cerimònia funerària i, en un altre, que pot ser més reduït, recrea un espai més íntim i respecta al màxim la privacitat”, explica Martínez. D’aquesta manera, l’app permet compartir fotografies, vídeos, escrits, cites i anècdotes amb el cercle social del difunt, i permet fer-ho “amb un clic, en qualsevol moment, amb el mòbil i des de casa”, afegeix el director.

Fins fa unes setmanes, l’aplicació es comercialitzava a través de les funeràries. Però davant de l’estat d’alarma, Alife ha obert la seva aplicació i actualment qualsevol la pot fer servir sense intermediaris. Per a fer-ho, només cal escriure un correu a info@alife.social perquè les famílies puguin recrear un espai virtual de vetlla i dol compartit en cas que els tanatoris no l’hagin proporcionat. A més, l’app és totalment gratuïta per als usuaris i l’únic cost es troba en la creació del perfil del difunt.

Bel Ferrer, psicòloga: “L’afecte no entén de fronteres físiques”

La Tecnòloga ha demanat l’opinió sobre la vetlla virtual a una psicòloga especialitzada en processos de dol, Bel Ferrer, que valora molt positivament les possibilitats que ofereix aquesta eina. “Tot allò que serveix per compartir, elaborar i gestionar el dol em sembla fantàstic”, afirma Ferrer, que recolza l’opció d’acomiadar els familiars per telèfon. “Per nosaltres és important el tacte i la vista, però en aquesta situació, allò més important és l’afecte, i l’afecte no entén de fronteres físiques”, assegura la psicòloga, que encapçala l’associació Nava Jeevan, dedicada a l’acompanyament emocional als processos de malaltia, mort i dol (s’hi pot contactar escrivint al correu associacionavajeevan@gmail.com o telefonant al 695 250 240, i aquests dies ofereixen la seva assistència per videoconferència).

Ferrer recomana decididament comunicar-se amb la persona que és a punt de morir: “Podem donar les gràcies per tot allò que ha fet, dir-li que l’estimam i donar significat a la seva vida, que senti que pot tancar el cercle vital”. Després de la mort, l’especialista aconsella donar-se permís per viure el dol: “És bo parlar amb naturalitat de la persona estimada que ha partit, plorar la seva absència, expressar les emocions i compartir-les”. Afegeix, a més, que “la ritualització de la pèrdua és important” independentment de les creences dels qui viuen l’òbit. I, d’alguna manera, ara tot això es pot fer online. En la mateixa línia, la Societat Funerària Catalana i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya han elaborat un manual per fer front a la mort d’una persona estimada durant el confinament.