“Qualsevol aplicació mòbil o producte similar desenvolupat a Rússia, com la FaceApp, és una amenaça potencial per a la contraintel·ligència, segons les dades que el producte recol·lecta, les seves polítiques de privacitat i termes d’ús i els mecanismes legals que permeten al govern de Rússia accedir a totes les dades dins les seves fronteres“.

La viralització de l’aplicació va anar acompanyada d’un cert alarmisme perquè, tal com va explicar Albert Cuesta al diari ARA, FaceApp no transforma la imatge dins el telèfon mòbil, sinó que l’envia a uns servidors externs per a fer les modificacions i, tot seguit, descarrega el resultat al dispositiu. Però les imatges no van a parar a servidors russos, com molts van pensar-se, sinó que són enviades als servidors d’Amazon Web Services i de Google Cloud. A més, FaceApp va dir públicament que suprimeix la major part de fotografies dels seus servidors al cap de 48 hores.

Tot i així, l’FBI alerta a la carta que els Serveis d’Intel·ligència russos tenen “una gran capacitat d’explotació cibernètica” i, segons les lleis locals, poden “accedir de forma remota a totes les comunicacions i servidors de les xarxes russes sense haver de fer cap sol·licitud als proveïdors d’Internet”.

Cal tenir en compte que aquests comentaris de l’FBI s’emmarquen en la creixent preocupació dels Estats Units envers els productes tecnològics estrangers. De fet, més recentment li ha tocat el rebre a TikTok, una plataforma de compartició de vídeos propietat de la companyia xinesa ByteDance que es creu que té aproximadament mig milió d’usuaris actius a tot el món. En aquest sentit, segons diversos mitjans com la BBC, Schumer també va demanar a l’octubre una avaluació de riscos de seguretat nacional per a TikTok i altres plataformes de propietat xinesa.