L’Exèrcit dels Estats Units firmarà amb Microsoft un contracte per 10 bilions de dòlars per modernitzar els seus vells sistemes informàtics i transferir la totalitat de les seves dades a únic sistema de computació en el núvol. A més, els proporcionarà serveis d’anàlisis de dades i ofimàtica en el núvol a través del seu sistema Office 365, així com l’allotjament dels antecendents penals, les auditories fiscals i, fins i tot, els secrets militars classificats. Amb aquesta operació, el Departament de Defensa pretén guanyar avantatja tàctica als camps de batalla, en un context on és clau l’eficiència amb què es gestiona la informació.

Fins fa poques setmanes, Amazon va encapçalar la cursa pel contracte bilionari (el més lucratiu que ha plantejat mai l’Exèrcit), però Microsoft li ha impedit convertir-se en el gran monopoli virtual de la seguretat nacional. Tot i així, el gegant del comerç electrònic ja acapara prop del 48% del mercat mundial de la informàtica en núvol -enfront del 17% de Microsoft- i gestiona alguns dels espais de seguretat més sensibles per a les tasques del govern.

L’Exèrcit nordamericà estreny els vincles amb Silicon Valley

El 2013, Amazon es va convertir en el proveïdor de computació en núvol de la CIA per 600 milions de dòlars. Quatre anys més tard, Amazon Web Services allotjava la informació recopilada pel sistema d’intel·ligència que ajudà el president Donald Trump a deportar milions d’immigrants dels Estats Units -i que creava perfils detallats, utilitzats després per rastrejar les seves relacions familiars, les connexions personals, les adreces, els registres de telèfon o els seus trets biomètrics. A més, alguns departaments de policia utilitzen el programari de reconeixement facial d’Amazon, Rekognition, que pot detectar l’edat, el gènere i fins i tot certes emocions, encara que falli en molts casos.

D’aquesta manera, Microsoft i Amazon es repartiran el pastís de l’emmagatzematge de les dades més sensibles de la primera potència mundial. Aleshores, què pot passar si les dades personals de milions de ciutadans o els secrets d’Estat arriben a ser gestionats, de manera directa o indirecta, per una firma comercial? Podem confiar aquestes dades a empreses privades quan cada cop son més habituals els escàndols per filtracions i usos abusius de les dades dels seus usuaris? A més, entra en l’equació la gran capacitat d’influència de les grans empreses en la confecció de les lleis. Tot plegat ens condueix cap a una nova configuració dels governs i la indústria, i ningú n’ha predit les conseqüències.

El Pentàgon estreny els vincles amb Silicon Valley. Amazon encapçala la cursa per signar un dels contractes d’informàtica en núvol més lucratius que ha plantejat mai l’Exèrcit nordamericà, amb 10 bilions de dòlars en joc. Una passa més perquè la companyia assumeixi la informació del govern federal, des dels antecedents penals fins a les auditories fiscals. El projecte estableix la construcció d’una infraestructura a Internet que emmagatzemi informació militar confidencial. L’exèrcit pretén refrescar la burocràcia militar utilitzant els serveis de les empreses tecnològiques. És així com el Departament de Defensa nordamericà pretén guanyar avantatja tàctica als camps de batalla, en un context on és clau l’eficiència amb què es gestiona la informació.

La companyia de Jeff Bezos ja no es conforma, doncs, amb ser el major minorista en línia del món. El 2013, Amazon va convertir-se en el proveïdor d’informàtica en núvol de la CIA. L’acord, que es va signar per un valor de 600 milions de dòlars, va convertir l’empresa en la gran contractista de la seguretat nacional. El 2017, destaparen que el sistema d’intel·ligència que ajudà Trump a deportar milions d’immigrants dels Estats Units -i que creava perfils detallats que després s’utilitzaven per rastrejar els immigrants com les relacions familiars, connexions personals, adreces, registres de telèfon o trets biomètrics- emmagatzema tota la informació als Amazon Web Services (AWS). L’any següent, els serveis al núvol van proporcionar a la companyia el 13% del seu negoci global. A més, alguns departaments de policia ja utilitzen el programari de reconeixement facial en el núvol, Rekognition. Una eina que pot detectar l’edat, el gènere i fins i tot certes emocions, tot i que falla en molts casos.

La cursa per firmar el contracte amb l’Exèrcit ha nascut enmig de les crítiques furibundes d’altres postulants -Microsoft, Oracle o Google, entre altres-. Per un costat, alguns han denunciat que el procés d’oferta no s’ha desenvolupat en condicions d’igualtat i s’ha afavorit Amazon des del principi. Per altre costat, molts critiquen que només pugui haver-hi un sol guanyador que, a efectes pràctics, acabarà controlant gran part dels núvols del govern federal. Tot plegat, condueix cap a una nova configuració del govern i la indústria, sense que ningú n’hagi predit les implicacions. Allò més probable, però, és que el finalista del contracte disposi en el futur d’una gran capacitat d’influència en les regulacions que el podrien afectar, tenint en compte que, actualment, les grans amenaces dels monopolis no són tant els competidors com la legislació.

Llavors, quin serà el paper d’Amazon en la política i la seguretat nacional? Quines són les conseqüències de que els secrets d’Estat arribin a ser gestionats, de manera indirecta, per una firma comercial?