Si no fos per les notícies falses, potser Donald Trump no seria president i Gran Bretanya no estaria a un pas d’abandonar la Unió Europea. Així ho mostra el documental The Great Hack, que explica el paper de l’empresa Cambridge Analytica al tauler polític: va accedir a les dades de milions d’usuaris de Facebook i les va utilitzar per crear continguts a mida, sovint falsos, amb la intenció de manipular els votants. D’aquesta manera, primer predien la personalitat i les inclinacions dels usuaris i, després, els enviaven missatges personalitzats, per exemple qualificant a Hillary Clinton de corrupta, encara que no fos veritat.

I tot això passa a l’alba de la redacció intel·ligent, quan es multipliquen els sistemes de generació automàtica de text capaços de crear continguts d’allò més plausibles. LeoRobot és el primer del mercat que processa el llenguatge natural en castellà. I n’hi ha molts més, com Textio, AX Semantics o Talktotransformer, d’OpenAI, que originalment va ser considerat massa perillós per ser utilitzat pel públic.

De moment, Espanya té el dubtós honor de ser el país d’Europa on més proliferen les notícies falses. Segons un estudi, el 57% d’espanyols admet haver-se cregut alguna vegada una informació falsa, cosa que ens situa a la cinquena posició del marcador mundial. Un altre estudi sosté que, al 2022, la majoria consumirem més ‘fake news’ que informacions certes.

El decàleg

No ens ho posen fàcil ni l’allau d’informació diària que ens arriba, ni la impossibilitat de contrastar totes les dades, ni la rapidesa amb què tot circula a les xarxes socials, per on discorre un flux continu de notícies d’aparença neutre. En un escenari que és brou de cultiu per a les decisions basades en mentides, mantenir una mirada crítica és essencial:

1. Llegeix la notícia sencera i no et quedis amb el titular. No et creguis cap notícia immediatament, ni la comparteixis tan bon punt l’has rebuda.
2. Dubta de les notícies amb faltes d’ortografia o que no estan firmades.
3. Desconfia de les notícies que et produeixin un gran impacte emocional.
4. Descobreix la font. Desenvolupa l’hàbit d’investigar d’on ha sortit la informació. Quan una notícia és certa, és més probable que citi fonts, inclogui enllaços i citi documents oficials.
5. Esbrina l’autoria. Busca el nom del mitjà o l’autor a Google per veure què més ha escrit aquesta persona.
6. Busca el titular a Google. Si la notícia és certa, és probable que altres mitjans també l’hagin publicat. Si no hi és, cerca les paraules clau o el titular seguit de la paraula “bola”, “bulo” o “hoax” (en català, en castellà o en anglès, respectivament). Si es tracta d’una bola coneguda, apareixerà immediatament a la cerca.
7. Busca les dades que cita.
8. Verifica el context, com la data de publicació. Descontextualitzar una informació també és desinformar.
9. Si t’han enviat la notícia, pregunta a qui te l’ha fet arribar d’on l’ha tret.
10. Has rebut una imatge que conta una història? Fes una cerca inversa d’imatges i comprova si altres llocs l’han publicat.

Per altra banda, existeixen algunes eines per detectar continguts falsos. Per exemple, podem utilitzar ‘Fets o Fakes’, que és el propi servei de ‘fact-checking’ (verificació de fets) de Catalunya Ràdio. Està format per un equip transversal de periodistes del departament d’Informatius que cerquen les fonts primàries de la informació i qualsevol hi pot contactar enviant una petició al correu fetsofakes@ccma.cat o escrivint un WhatsApp al 677070940. Per altra banda, també trobem Verificat, una altra plataforma de ‘fact-checkin’ catalana. Davant d’una sospita, els ciutadans poden contactar-hi per Whatsapp al 666382694. Aleshores, Verificat busca l’origen de la notícia, pregunta a la font original, consulta fonts alternatives i contextualitza la informació. I encara tenim més eines al nostre abast. També ens pot ser útil la pàgina de denúncia de notícies falses Maldita.es, que fins i tot ofereix una extensió per alertar l’usuari quan navega per una pàgina poc fiable. A més, Wikitribune és un web de notícies on periodistes investiguen i informen sobre notícies i els voluntaris supervisen els articles. El Fake News Detector permet detectar i marcar les notícies falses, els pescaclics o les notícies extremadament esbiaixades. I el News Cracker és una tecnologia d’aprenentatge automàtic que permet puntuar de l’1 al 10 la qualitat de qualsevol article, contingut o publicació, en funció de la seva veracitat.

Pensament crític

Un pensament crític també és clau per evitar que ens colin mentides o mitges veritats. Però, per començar, hem de tenir en compte els nostres propis biaixos, i hem d’entendre que podem estar equivocats. Per això, és recomanable consultar diferents mitjans i no sempre el mateix, per evitar estancar-nos en una bombolla informativa. Al cap i a la fi, el nostre punt de vista pot no ser objectiu, ni l’únic vàlid al món. També pot ser útil valorar si una notícia afavoreix determinats interessos, i si l’argumentació està ben fonamentada o, al contrari, si amaga algun tipus de fal·làcia.

Som, en teoria, més lliures que mai i, no obstant, en la pràctica, som blancs d’intents constants de manipulació. “L’element principal del control social és l’estratègia de distracció, desviar l’atenció del públic de les qüestions determinants per les elits polítiques i econòmiques”, sostenia Noam Chomsky, que sintetitzà en un decàleg les estratègies més comunes dels mitjans de comunicació per modelar l’opinió pública. Velles tècniques que, malgrat tot, continuen fent-nos caure en l’engany.