Edward Snowden explica què és el navegador Tor, que ja té versió en català

Tor, el programari de codi obert que ens permet navegar anònimament per la xarxa, ja té versió en català. Per això rellegim més avall l’explicació d’aquesta eina que plasma el famós exespia nordamericà, Edward Snowden, al seu llibre Permanent Record (en castellà, Vigilancia Permanente).

Durant la meva temporada a Ginebra, quan un agent de cas em preguntava si hi havia un mode més segur, més ràpid i, en general, més eficient de fer el mateix [navegar a Google de manera anònima], jo els presentava a Tor.

El Tor Project era una creació de l’Estat que s’acabà convertint en un dels pocs escuts eficaços contra la vigilància estatal. Tor és un software gratuït de codi obert que, si s’utilitza amb compte, permet als seus usuaris navegar per Internet amb el més semblant a l’anonimat que es pot assolir a escala pràctica. Els seus protocols els desenvolupà el Laboratori d’Investigació Naval dels Estats Units al llarg de la dècada de 1990, i el 2003 el posà a disposició del públic, o sigui, de la població civil mundial de la qual depèn la seva funcionalitat. El motiu d’aquesta afirmació és que Tor es basa en un model de comunitat cooperativa i depèn de voluntaris experts en tecnologia de tot el món que gestionen els seus propis servidors Tor des dels seus soterranis, golfes i garatges. Enrutant a internet el tràfic dels seus usuaris per aquests servidors, Tor fa el mateix treball de protecció de l’origen d’aquest tràfic que el sistema de “cerca no atribuïble” de la CIA, amb la principal diferència que Tor ho fa millor, o com a mínim, de manera més eficient. Jo ja estava convençut d’això, però convèncer els agents de cas era una altra història.

Amb el protocol Tor, el teu tràfic es distribueix i rebota per rutes generalitzades a l’atzar de servidor Tor en servidor Tor, amb la finalitat de substituir la teva identitat com a font d’una comunicació amb la de l’últim servidor Tor en una cadena que canvia constantment. Gairebé cap dels servidors Tor -anomenats “capes”- coneix la identitat de l’origen del tràfic, ni té cap informació per identificar-lo. A més, en una autèntica jugada mestra, l’únic servidor Tor que coneix aquest origen (el primer de la cadena) no sap on es dirigeix el tràfic. Dit d’una manera més planera: el primer servidor Tor que et connecta amb la xarxa Tor, o porta d’enllaç, sap que ets tu qui envia una sol·licitud, però com que no té permès llegir aquesta sol·licitud, no té ni idea que cerques mems de mascotes o informació sobre una protesta, i el servidor Tor final pel qual passa la teva sol·licitud, o sortida, sap exactament allò que s’està buscant, però no en té ni idea de qui ho està buscant.

Aquest mètode de capes s’anomena “enrutament de ceba”, i d’aquí rep Tor el seu nom: les sigles en anglès d’aquest concepte, The Onion Router; l’acudit confidencial era que intentar vigilar la xarxa Tor feia plorar els espies. I aquí rau la ironia de tot el projecte: una tecnologia desenvolupada per l’Exèrcit dels Estats Units va fer al mateix temps més fàcil i més difícil la ciberintel·ligència, quan va aplicar coneixements de hacker per a protegir l’anonimat dels agents de la Intelligence Community, però només a força de garantir el mateix anonimat als adversaris, i als usuaris de tot el món. En aquest sentit, Tor és gairebé més neutral que Suïssa. A mi, personalment, Tor em canvià la vida, ja que em va tornar l’Internet de la meva infància, en permetre’m tastar lleugerament la llibertat de no sentir-me observat.

3 Replies to “Snowden: “Tor [The Onion Router] feia plorar els espies”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.